COM ES FA UN COMENTARI DE TEXT
HISTÒRIC
1.
LECTURA
1.1.
Lectura general del text → Fer primera lectura de tot el text sencer per a
tenir una
primera idea general.
1.2.
Lectura detinguda del text → En aquesta segona lectura es poden subratllar
o
destacar aquells aspectes més importants del
text. Generalment es pot distingir entre:
- Idees principals → Tema principal
vertebrador del text.
- Idees secundàries → Altres temes o aspectes
que també es tractin al text relacionats, o no, amb el tema principal.
Per a diferenciar les idees principals de
les secundàries podeu subratllar amb dos
colors diferents.
Al mateix temps, anota els termes que no
entenguis i els que siguin claus
2. CLASSIFICACIÓ DEL
TEXT
• Explicar de quin tipus de text es tracta (si es tracta
d’un retall de premsa, una carta, un escrit sobre un tractat, unes lleis, les
memòries d’algun personatge, etc.)
2.1. Distinció entre font primària i font
secundària.
Font primària → Font redactada,
realitzada o obtinguda en el mateix moment en
què succeïen
els fets històrics que descriu. Per exemple: un testimoni de l’època
que descriu
els fets que veu, un llibre redactat en una època determinada, un
text legal,
una anunci, un article d’un diari, una fotografia, etc. Són evidències
directes
dels fets que està tractant.
Font secundària → Són totes aquelles
fonts que han estat elaborades a partir de
fonts
primàries. És a dir, fonts que analitzen i interpreten les fonts primàries. Per
exemple:
articles de revistes, notícies al diari, mapes, llibres de text... etc.
2.2. Naturalesa del text → Consisteix a
determinar les característiques específiques de
la font. Les
més habituals solen ser:
- Text
jurídic: textos legals, tractats, decrets, constitucions, acords, etc.
- Text
literari: Poemes, novel·les, assaigs, reflexions, tractats filosòfics
- Text
econòmic: Cadastre, contracte, factura, pressupost, etc.
- Text
testimonial: autobiografia, carta, diàleg, declaració, relat de viatges, etc.
- Text
polític: Discurs, proclama, programes, etc.
- Text
historiogràfic: Text fets per historiadors que aborden fets passats amb una
intenció
investigadora o científica. Per exemple un llibre d’història.
Hi ha moltes
més categories possibles (text demogràfic, religiós, etc). Sovint, el tipus
de text no
figura directament, sinó que ha de ser deduït de la seva lectura.
2.3. Circumstàncies espacio-temporals →
Cal tenir en compte la data i el lloc en el que
va ser
redactat el text. Tenint en compte això, es poden produir les següents
situacions.
- Hi ha data, lloc i autor → Relacionar-ho
amb la època i lloc indicats i corroborar
la correcció
entre el que diu el text i el que es va viure en aquella època. També
cal
relacionar el text amb les circumstàncies concretes de l’autor.
• Si al text apareix alguna data, val la pena fer alguna referencia
a ella. Per exemple: l’any 476 és justament l’any que va acabar l’Edat Antiga i
comença l’Edat Mitjana.
• Si es coneix l’autor fer també alguna referència a ell,
als destinataris si en sabem i també en quines circumstàncies i per què es va
escriure.
- No hi ha data ni
data ni lloc ni autor → Caldrà deduir-les del text
2.4. A quí va
dirigit? → A una persona, grup,
o col·lectiu ample?
2.5. Quina és la seva finalitat? →si té un caràcter públic o privat, si
és personal o oficial i si
inclou un
àmbit nacional o internacional.
3. ANÀLISI DEL TEXT
Aquest
apartat és l’eix central del comentari de text, ja que és aquí on s’ha de
realitzar
l’anàlisi i
una exposició profunda i ampliada del seu contingut. Per tant, cal una
interpretació
del text.
Tenint en compte això cal subratllar que no es tracta de repetir de forma
resumida
el que diu
el text, sinó que s’ha de fer una explicació global d’aquest.
L’anàlisi
del text consisteix a prendre’l coma fonament per a desenvolupar i reflexionar
sobre
un fet o
moment històric i les seves característiques generals. Es poden seguir els
següents
passos:
3.1. Destacar les idees principals →
interpretar, aclarir i ampliar els conceptes
fonamentals
del text .
• Citar els
noms propis (si surten), les dades, les institucions, els personatges que es
citen, etc.
3.2. Assenyalar les idees secundàries →
fer el mateix que amb les idees principals tot
cercant les
relacions entre els conceptes fonamentals i els conceptes o idees secundaris.
3.3. Exposar les diferents parts que formen
el text → Això es pot fet
- Segons
l’ordre que apareixen en el text (literal)
- Per temes
o conceptes (lògic)
(S’ha evitar
l’error de tornar a repetir literalment el mateix que ha dit el text)
4. ENTORN HISTÒRIC DEL TEXT
→ Relacionar el text amb context històric
en el va ser produït
és a dir,
centrar-se en el moment històric a què fa referència el text i explicar tot el
relatiu a l’època a partir del que diu el text. Si es tenen coneixements relatius
a l’època ara és el moment de posar-ho. Per exemple: si el text parla de
l’aixecament de Franco contra el govern legal de la 2na República, cal dir, si es
sap evidentment, algunes coses de la 2na República fins a aquell moment i de la
situación general d’Espanya en aquells moments, etc.
5. CONCLUSIONS
→ Es tracta de fer una mena de balanç o
reflexió global sobre la transcendència, l’interès i la importància del text en
el moment històric a què pertany.
.......................................................
Aquí et deixo diferents models de comentaris de textos històrics, fotografias, obres d'art...
Activitat pràctica Comentari de text
.......................................................
Aquí et deixo diferents models de comentaris de textos històrics, fotografias, obres d'art...
Activitat pràctica Comentari de text